sábado, 12 de julio de 2008

Ara ja fa un any, ara fa sis mesos.




Fa sis mesos que vaig arribar, i el meu voluntariat ha finalitzat, son moltes coses les que m'han passat, dolces i amargues, tristes i alegres, que formen part de la vida, però...tot just ara fa un any, començava a concretar-se aquesta aventura per les terres mexicanes, un 12 de juliol la meva felicitat s'anava ensorrant, molts aspectes personals es veien afectats per motius que se m'escolaven pels dits, com aigua bruta que has de deixar anar. Nedava en mig corrents adverses, la familia, els amics, els amors, la feina, tot marca una linea dispersa, que encara no sabia que em portaria a dia d'avui a ser feliç tant lluny de casa.
Ara escolto la música d'aquells dies, i passat el temps cada cop veig més clar que tot el que em va passar em portava a venir a aquest pais, a aquesta ciutat. Aquí he trobat el que allà o no vaig saber buscar, o simplement no tenia que ser allà en aquell temps. Recordo un estiu ple de neguits, d'asfixia personal, estava clar que havia de fugir, i amics, sí, quan les coses no funcionen el millor és fer una fugida cap endavant, donar un tomb, un gir, tallar-se el cabell. Molts dies son els que penso en això i gracies, diem-li, al destí, tot això ha canviat, ara treballo en una Associació, Vientos Culturales, que es dedica a donar tallers d'art per nois i noies, nens i nenes, que viuen a les colonies més desfavorides de Tuxtla, i a part faig les funcions d'ajudant de direcció, guionista i actor per a un programa de televisió que es produeix a la mateixa Associació amb conveni amb el Sistema de Radio i Televisió de Xiapes, el canal 10, i amb el DIF estatal,( la versió de la conselleria de Benestar Social a la mexicana, imagineu-vos-ho). No solament estic treballant en un lloc on em sento realitzat, si no que ademés la meva vida sentimental es d'allò més satisfactoria. Al poc temps de tornar d'unes mini-vacances, farà cosa d'uns mesos, vaig conèixer l'Adriana, la noia amb la que vull compartir casa i moltes coses més d'aquelles que omplen una parella, sí, l'amor també l'he trobat aquí. Per tant amics, coneguts, familia, per què tornar ara?
Ens veiem per Nadal