lunes, 25 de mayo de 2009

Viva la Pelota en viu


-Sí, sí, Viva la Pelota en viu...a petició d'un dels lectors del blog, si punxeu aquí http://www.radioytv.chiapas.gob.mx/canal10.htm podreu veure el programa infantil més artesal de la televisió mundial, tot està fet a mà, els titelles, molts dels decorats, les histories, un programa infantil, com els d'abans. L'horari?...Els divendres a les 00:00 hora catalana com quan feien els Joves pel 33. El dissabte repetim, a la mateixa hora que la Bola de Cristal en horari local, que en hores catalanes son les 14:00 hores, i el diumenge ...trirepetim, a la mateixa hora que el divendres. Bueno ara ja ho sabeu, no teniu excusa per veure el programa. Un petò a tots els lectors del blog.

jueves, 21 de mayo de 2009

Dotze hores i una mica més...La Caputxeta Vermella


DOTZE HORES: El que faig

...
8:30. Sona el despertador.
8:40. Torna a sonar.
8:50. El paro. Escolto a l’Adriana.
9:30. M’aixeco. Prenc uns cereals amb llet, Pradel, la llet, 100x100 Chiapaneca.
9:40. Prenc un café amb llet i un cigarro. El café també és 100x100 Chiapaneco.
10:00. Amb l’Adriana marxem a treballar avui pot venir a grabar un conte a Vientos, no treballa al CONECULTA.
10:10. Agafem la ruta 52, depenent del tràfic, son entre 30 i 40 minuts des d’on vivim, a la 9a. Oriente-Norte, nº 403, entre la 3era. i la 4a. Nord, a tres “cuadras” del 5 de Mayo. 10:47: Baixem a Plan de Ayala, una colonia...un barri de les perifèries de Tuxtla, la nostra parada es davant de la Refineria de Pemex, a 1Km. en dins es troba Vientos.
11:00. Començo la feina. Arribo i saludo a tothom (1).
11:07. Parlo amb l’Elke, si és pot, sinó m’espero a que acabin el que hagin començat de la terapia amb Rosita.
11:15. Començo la feina de debó. Trucar a la guionista de la familia, la Italia. També truco als actors, Víctor i Citlali per concretar horaris de cara a la grabació de la familia de demà.
12:00. Organitzo la grabació d’avui, o sigui saber quins guions i escenes hem de fer, quants personatges, quantes localitzacions o escenografies, objectes, tot el que tingui que veure amb la posada en escena, el que s’anomena, buidat. També aprofito per fer fotocopies dels guions, entre 2 i 3, depenent dels actors.

13:00. Comença la grabació:
“Avui toca:
La Caputxeta Vermella”
13:02. La Caputxeta, la Mare i l’Avia els hi toca a l’Adriana. A mi em toca el Llop, el Caçador i ser el Narrador. La cámara és l’Omar i el guió és de’n Luis.
13:04. El guió sembla senzill però mai es pot cantar victoria a Vientos, fins que la batalla ha acabat.
13:05. Avui es divendres, fabes tendres.
13:10. Queden alguns retocs per fer abans de començar a grabar, pintar ninots, utilleria, montar escenari. Tot llest.
14:00. Comença la grabació, tot bé, perfecte.
14:15. 1era. Escena, feta.
14:30. Ens encallem un pel en la segona escena. La ma de la Caputxeta no pot agafar la cistella de l’Avia.
14:35. Sol•locionem el problema. Arriba l’Elke, han acabat la terapia i Rosita dorm.
14:36: S’anadona. El titella de la Caputxeta està molt lleig. Es cert, ens en havíem adonat. Porta fets mil contes, es d’espuma, la cara després de tantes repintades va perdent la forma. Li em de fer una cirugia ràpida i efectiva. Hem de grabar el conte...avui.
14:39. Elke farà la cirurgia. Els demès aprofitem per dinar.
14:40. Frijol, tortilla, amanideta, arròs, i sopa de pollastre (sense comentaris).
15:30. Tornem a començar. La Caputxeta no es que hagi quedat molt millor, la nostra caputxeta sembla una burla cap al contes, seca, morena, i porta xoriço, formatge i vi en forma d’ampolla de llet, en el seu cistell, tot per a la seva iaiona.
15:45. Decidim continuar amb la 2a escena i deixar pel final l’escena inicial que hem de regrabar desprès de la cirurgia al titella que interpreta la Caputxeta.
16:00. El Llop està molt bé., em dono compte que he millorat amb les titelles, i també amb les veus. O almenys avui estic bastant suelto.
16:15. La 2a escena ja està acabada. Comencem la 3era. La Caputxeta agafa el tò burlesc que té el titella. L’Adriana també ha millorat molt amb les titelles, i amb les veus.
16:30. 3era escena llesta.
17:00. 4a i 5a.
18:00. 6a. Ens encallem. La Caputxeta i el Caçador han de treure a l’Avia de la panxa del Llop i possar-hi pedres. Hem de grabar des de diferents angles, més dels que grabem normalment.
19:00. Fem la 7a escena, el final del conte, el moment culminant. A la Caputxeta l’Omar a intentat no agafar-li cap primer pla, però ara es irresistible, imposible, s’ha de fer. Intentem amgar el rostre de la nena, sota el llençol. La mare també en primeríssim primer pla fa reflexionar a la nena sobre el que li ha passat per parlar amb extranys. Conte alliçonador amb to de mofa.
19:30. Inici de la regrabació de l’escena 1. Amb l’Adriana decidim convidar a sopar als companys de Vientos a casa. Sembla que acabarem ràpid.
20:30. Ens despedim, amb alguns hem quedat de veure’ns a casa nostra, als demès, ens veurem demà. Però per avui... ja està.
00:00...........................................
Venen a sopar. Ha estat un bon dia, ho vull celebrar amb els....
03:06..........................................
Amics.



(1)José, Joselín, Omar, Sophie, Elke, Darinel, María, Rosita, Don Carlos, Yu, Elio, Doña Lu, Andrés, Jesús, Gil, David, Victor, Toni, Camille, Marta, Magui, Itzamara....a tots els de Malgrat, Tordera, Palafolls, Pineda, Calella, Barna, Girona, i arreu del mon.

martes, 12 de mayo de 2009

Conspiracions del porc


A Mèxic la gent està acostumada als desastres on les contingencies son extremes degut al tipus de desastre amb el que s’enfronten. Terratrèmols, huracans, esllavissaments, i últimament el narcotràfic o narcoterrorisme, com anomena el gobern a la lluita entre les mafies que controlen el tràfic de drogues, amb més de 5.000 morts durant l’últim any. Mèxic es va endur el primer premi com a pais amb més morts violentes causades per arma de foc, més que a l’Iraq o l’Afganistan.
Ara ens toca un nou desastre, el H1N1, o virus de la influenza o grip A, o grip del porc, però si ens possem a repasar la Historia, aquest no es el primer virus de que afecta al pais, el primer el van portar els conqueridors, i segurament aquesta grip del porc, tampoc serà la darrera. Aquella es va endur gairebé dues terceres parts de la població. La nova grip s’en duu el turisme internacional. La segona font d’ingressos del país s’en va cap a altres parts del mon, el que no saben els turistes és que la pesta també hi va de vancances i ha arribat a Europa, Asía inclús diuen que a Africa, però aquests ja tenen prou amb la pesta del Sida, de l’Ebola, de la Malaria, i la pitjor de totes la Guerra..

Hi ha moltes teories conspirativistes que aporten llum al per què d’aquesta alarma per una epidemia de grip porcina mundial. Bé doncs, totes deuen tenir la seva part de veritat o almenys d’alguna de les seves parts en podem treure alguna veritat, com d’un porc tot s’aprofita.

Aquestes son les meves butifarres, que son part de les veritats del porc.

Amb tot això de la influenza els mexicans i els que vivim a Mèxic no ens adonem que el preu de la tortilla està pujant. Tampoc ens adonem que ja portem més de 1000 morts per una guerra que comença a ser oberta entre els narcotraficants i el gobern, dic guerra perquè és l’exércit qui està combatent als pistolers dels narcos, i no la policia o els jutges corruptes fins el moll dels ossos. Amb això de la pesta del porc, els mexicans i els que vivim a Mèxic vivim en un estat de tensió i paranoia constant, a qualsevol estornut mirades acusadores, la gent amb mascaretes pel carrer, els bars i restuarants deserts. No existeiexen les abraçades i petons sincers, per a molt que es donguin, tots ens rentem les mans cinc cents cops al dia, amb aigua i sabò.

Hi ha varis factors sorpreses en tot aquest joc, doncs d’això es tracta, d’un joc.

La primera és que la pesta del porc, o el virus de la grip H1N1, no es el primer cop que passa dels animals als humans, però sí el primer cop que es passa dels humans als humans, això vol dir que existeix una mutació del virus, i tots sabem com son aquests virus de capritxos i torrecullons quan volen, així que ho acceptem, però volem un remei.

Ràpidament tenim el remei, el famòs Tamiflu, pot curar miracolosament aquesta grip, quina coincidencia el Tamiflú també curava la pesta del pollastre farà tres anys, no serà el Tamiflú un manà del cel que guareix tots els mals?, poder cura la Sida, o el dengue, o la malaria, o la leucemia, o...?

Sense pensar gaire me n’adono que qui més està guanyant sobre aquest tema son les empreses farmaceutiques, miro el diari, la Vanguardia, i efectivament les farmaceutiques com Roche, pugen els seus digits bancaris en totes les borses del mon., i sabeu quines baixen, les aereies i les de turisme. També pujen les comunicacions.

Tot això és molt extrany, no penseu?

PACO

(1) La tortilla és el pa de cadadia a Mèxic. Una familia mexicana, de cinc o sis o set o vuit membres pot menjar d’un a cinc quilos de tortilla al día. El sou a Tuxtla, capital de l’estat, sol ser d’uns 3000 pesos al mes. Calculeu.

viernes, 1 de mayo de 2009

La gestió pública de l'escola de música de Malgrat


La gestió pública de l’escola de música de Malgrat



El que està passant a l’escola de música de Malgrat feia anys que es veia venir, concretamente des de que es va crear, i per això, no es pot responsabilitzar només als últims tripulants del naufragi inminent del vaixell, els anteriors també tenen la seva responsabilitat en el naufragi, petita o gran la tenen.

Ja des dels protoprincipis de l’escola no va caminar amb bon peu. Una relliscada, dos cames, i la obligació de crear un sol cos, amb un objectiu clar, ser rentables econòmicament.

Això no s’ha aconseguit amb el pas dels anys, l’escola de Música no es rentable, perd diners públics, és un forat en l’economia d’un poble.

Per què?

La gestió pública en educació o cultura, no és la gestió d’una empresa privada a on s’ha de rentabilitzar la inversió incial, la rentabilitat de la gestió pública no es visible fins que no han passat generacions, no anys.

Aquest és el gran problema d’aquesta escola municipal: s’estan tapant escletxes obrint finestres i cada cop hi han més forats. Des del més gran al més petit, la gran majoria dels gestors públics de la educació i la cultura tenen molta por a perdre diners i no guanyar-ne’n cap.

Peró senyors, la cultura ni es compra ni es ven, la cultura hi és des de sempre, i sempre hi serà, encara que no hi hagi entitats públiques que la vulguin gestionar, organitzar i controlar. Per a mostra un botò, que es gestiona, organitza i controla des de Malgrat, una escola de música privada.

No podem pensar en una escola pública de música si als deu anys mesurem els benefics en perdues o guanys econòmics. Poder és una escola de música municipal, però no pública.

Però també penso que el millor que es podria fer ara és tancar l’antiga escola de música i obrir-ne una de nova, on es gestionés pensant en l’educació dels alumnes i no en la cartera dels pares, o contribuents. Si no per què tenim una escola de música pública?

PAKO

P.D. Segurament no tothom pensa el mateix...i que bó...Obrim el diàleg? I finalment les actuacions?