El primer conqueridor que arriba a Tuxtla Gutiérrez és Diego de Mazariegos, íntim de Cortès. Els xiapes al veure que els espanyols eren una exercit molt més superior que l’asteca i que es impossible entendre’s amb aquelles bèsties blanques i barbudes, pujades a sobre d’una altra bestia, de quatre potes, amb cossos de ferro, espases d’un metall filós i resplendent que només volen or i maten per diversió, decideixen en massa llançar-se al vuit des més de mil metres, des del proper Cañón del Sumidero, en un acte heroic.. o covard, però acte de suïcidi col·lectiu.
Tuchtlán es passa dir Tuxtla, i els zoques passen de ser un poble pacífic, sotmès als xiapes, a ser un poble pacífic, sotmès als espanyols. La ciutat creix gràcies a la seva immillorable situació al voltant del riu veí, el Grijalba, que s’encanyona entre Tuxtla, i la veïna ciutat de Real de Chiapa de los Indios, per el majestuós Cañón del Sumidero. El gran Grijalba provinent de les volcans de Guatemala, crescut per les pluges, baixa ample per la Vall Central de Xiapes però topa de cop amb dos gegants que se li enfronten de cap, les ribes que durant vint quilòmetres s’endinsen per les muntanyes, la terra s’esberla per deixar passar mil metres més en vall el riu.
