Carta als amics

Hola:

Tan simple es saludar que molts cops ho fem amb un gest de cap, o movent la ma. També acomiadar-se es fàcil, un gest de cap, o movent la ma. O sigui que hola i adéu son gairebé el mateix... tots sabem quina es la diferencia, per tant...

HOLA!!!!!

Tinc moltes ganes de parlar amb vosaltres, fa com quatre mesos que no ho fem, i del cert no han passat masses coses... ja visc dins de la quotidianitat. Els dies que no tinc la mateixa rutina, es com si em faltés una peça del puzle, llavors m’atabalo, m’estresso. Ara sembla que ens agafarem un dies de vacances i marxarem a la platja, esperem fer una rutilla per la costa de Xiapes, i si hi ha temps creuarem la Serra Madre de Xiapes, o Sierra Madre de Chiapas, això em fa recordar que fa quinze dies vaig estar a la Reserva de la Biósfera el Triunfo, fent varies ecocàpsules pel programa... Heu visitat la nova pàgina web de Vientos?... pels qui no ho heu fet o no us he passat l’enllaç, allà va...www.vientosculturales.org/2010. Hi ha un apartat on podeu veure el programa setmanal, posa, TELEVISIÓN.

Reprenent el tema...la quotidianitat... o sigui la feina... bé... ja no escric tants guions, i em dedico més a la producció, la interpretació i de tant en quant a la direcció i a portar el “boom” (el pal que s’allarga amb micròfon pelut... i no rieu) La feina és la rutina, menys els dies que marxem a gravar a fora... i quan tornem, cullons, et dones compte de lo rutinaria que és... però... què content!... sí... que content estic, treballant on m’agrada...
I vosaltres?... Com us va la vostra feina? Teniu projectes nous? Sé de més d’un que amplia família d’aquí poc, o que fa poc que ho ha fet. Dels que us dediqueu més a qüestions artístiques, vaig rebent correus electrònics, convidant-me a les vostres obres, concerts, o ballaruques, de tant en quant també rebo acudits i cadenes, que quan puc, llegeixo amb ganes... Ja sabeu que les noticies de Malgrat i de la zona les tinc cobertes, entre el Confidencial, i la Bloguesfera... de debò internet és la millor revolució dels últims anys... dels que viviu més lluny... je je je je... vull dir dels que viviu més lluny de Malgrat, de tant en quant rebo noticies, m’alegra tant veure les vostres adreces en el meu correu, com les de la gent que m’envia els seus enllaços per convidar-me a les seves activitats... Sé que tinc amics... lluny d’aquí...
Aquí també tinc molts amics, coneguts i companys de feina... a Vientos han arribat dos fa relativament poc, un català, culé, que ha viscut, molts anys a Madrid, en Dani. I un madrileny, merengue, de pare mexicà, l’Àlex... 0-2...guanyarem la lliga?...i la Champions?...i el Mundial?...
També hi ha mexicans a la feina, un de Tlaxcala, en Fabián, molt bon paio, i l’Anna, de Guadalajara (Mèxic), novia de l’Elio, italià, i molt, molt bon amic, amb l’Elio ens coneixem des que vaig arribar, ell és el cap de voluntaris. Ara mateix a Vientos hi ha tres voluntaris, l’Àlex, el madrileny, merengue, en Jensen (no sé si s’escriu així el seu nom) ell es belga, flamenc, i la Madeleine, que es australiana. De xiapanecs, chiapanecos, conec, a la feina, en José, cap dels editors i postproducció, en Javier, l’alternatiu de l’equip, en Jesús, el nen del grup, la Lupita, que fa poc que arribat i no la conec gairebé, també està l’Estevan, que es de Plan de Ayala, el més autòcton de tots, Citlali, que tot i ser del D.F. coneix Xiapes des de ben petita, en Luís, el cap de guionistes, i la Daniela, que també escriu ecocàpasules, a en Luis fa més que el conec, és bona persona, i a la Daniela, doncs, l’acabo de conèixer, com a la Lupita. Llavors venen els jefes, que ara, i després del temps, i la convivència, també son amics, encara que hi hagi moments que costi acceptar-ho. En Darinel, de Comitán, i jefe supremo de tot el tinglado, i l’Elke, alemanya, la jefa suprema i cervell de tot. Tots ells son amics de la feina. Fora...de la feina, conec a l’Hugo, en Blas, en Boss, en Gabriel... i també he fet bons amics, que també son lluny... d’aquí, com en Miguel, l’Anna, l’Ossama, en Yu, en David...vaja no us escric més noms...

Amb l’Adriana ( esperàveu aquest moment... redoble de tambores )...Doncs, també, també ha arribat un punt on tot es rutinari i quotidià... i sortir de la rutina, també costa, i quan ho fem, es meravellós, tot i que hi ha una cosa, encara més meravellosa, poder viure la rutina continua, amb ella. Des de que vam arribar treballem junts, ens ha costat, com no us ho podeu imaginar?, però ho estem aconseguint, ens continuem estimant, molt... moltíssim, i estimar costa, cullons si costa, no només pateixes en els primers moments, si no que has de patir per conèixer més, i estimar encara més a la persona estimada. Cada cop ens acoplem més i millor... i nois això sí que es tenir sort.

Amics, us començo a deixar, es fa tard i demà toca treballar, és l’últim dia de rutina, dijous comencen les vacances, fins dilluns, i si podem fins dimarts. Avui tenia un forat, expressament dedicat a explicar-vos, com em va a l’altre costat.

Dos petons i una forta abraçada.

PACO

P.D. Ah! També estic fent un curs de guió per internet.

TUXTLA GUTIÉRREZ 2

El primer conqueridor que arriba a Tuxtla Gutiérrez és Diego de Mazariegos, íntim de Cortès. Els xiapes al veure que els espanyols eren una exercit molt més superior que l’asteca i que es impossible entendre’s amb aquelles bèsties blanques i barbudes, pujades a sobre d’una altra bestia, de quatre potes, amb cossos de ferro, espases d’un metall filós i resplendent que només volen or i maten per diversió, decideixen en massa llançar-se al vuit des més de mil metres, des del proper Cañón del Sumidero, en un acte heroic.. o covard, però acte de suïcidi col·lectiu.

Tuchtlán es passa dir Tuxtla, i els zoques passen de ser un poble pacífic, sotmès als xiapes, a ser un poble pacífic, sotmès als espanyols. La ciutat creix gràcies a la seva immillorable situació al voltant del riu veí, el Grijalba, que s’encanyona entre Tuxtla, i la veïna ciutat de Real de Chiapa de los Indios, per el majestuós Cañón del Sumidero. El gran Grijalba provinent de les volcans de Guatemala, crescut per les pluges, baixa ample per la Vall Central de Xiapes però topa de cop amb dos gegants que se li enfronten de cap, les ribes que durant vint quilòmetres s’endinsen per les muntanyes, la terra s’esberla per deixar passar mil metres més en vall el riu.

Tuxtla Gutiérrez 1

Tuxtla Gutiérrez: Una mica més de 500.000 habitants censats oficialment, segons informacions del rétol que dona la Benvinguda a Tuxtla per la carratera Panamericana. Més d’un milió no oficialitzats segons dades consultades a molta gent durant molts de dies.

Situada en el centre de la vall o depresió central que divideix la Sierra Madre de Xiapes, i la zona coneguda com los Altos de Xiapes, és la capital de l’Estat situat més al sudest de Méxic. Frontera amb Guatemala y els estats veins de Oaxaca, Veracruz, Campeche y Tabasco El clima es divideix en una temporada de pluges, on facilment poden arribar a caure 120 l/m2 en menys d’un quart d’hora, i una temporada seca, on els termòmetres pugen fins els 45º C. La població activa es dedica principalment als serveis, l’administració pública i a viure com pot, sobretot els quatre cents mil que no conten en el cens oficial. Tuxtla és el clar exemple dels contrastos, de la ciutat centroamericana en constant créixement migratori dels pobles a les ciutats, buscant una oferta de treball, de serveis, i de certa llibertat individual.

¿Verdad?

LA VERDAD

La verdad se escribe con V,
a veces de vergüenza,
o venganza, o victoria, o …

La verdad dicen que es una,
pero la verdad, es que en verdad
no existe.

No existe porque la verdad es incierta,
vive entre una dialéctica tuya y mía,
un gris polvoriento, oxígeno de palabras.

Cuando la verdad se hace presente,
es tan real que mucha gente la sufre,
en sus carnes.

Pero eso es mentira, los que la han sufrido
saben en verdad, que la verdad
también está llena de mentiras.

La verdad es que todo lo que te digan,
puede ser verdad, o mentira,
porque la verdad no es tuya ni es mía.

No podemos pensar
Que poseemos toda la verdad,
Caer en eso, es caer en la primera mentira de la verdad.

¿Verdad?

Viva la Pelota en viu

-Sí, sí, Viva la Pelota en viu...a petició d'un dels lectors del blog, si punxeu aquí http://www.radioytv.chiapas.gob.mx/canal10.htm podreu veure el programa infantil més artesal de la televisió mundial, tot està fet a mà, els titelles, molts dels decorats, les histories, un programa infantil, com els d'abans. L'horari?...Els divendres a les 00:00 hora catalana com quan feien els Joves pel 33. El dissabte repetim, a la mateixa hora que la Bola de Cristal en horari local, que en hores catalanes son les 14:00 hores, i el diumenge ...trirepetim, a la mateixa hora que el divendres. Bueno ara ja ho sabeu, no teniu excusa per veure el programa. Un petò a tots els lectors del blog.

Dotze hores i una mica més...La Caputxeta Vermella

DOTZE HORES: El que faig

...
8:30. Sona el despertador.
8:40. Torna a sonar.
8:50. El paro. Escolto a l’Adriana.
9:30. M’aixeco. Prenc uns cereals amb llet, Pradel, la llet, 100x100 Chiapaneca.
9:40. Prenc un café amb llet i un cigarro. El café també és 100x100 Chiapaneco.
10:00. Amb l’Adriana marxem a treballar avui pot venir a grabar un conte a Vientos, no treballa al CONECULTA.
10:10. Agafem la ruta 52, depenent del tràfic, son entre 30 i 40 minuts des d’on vivim, a la 9a. Oriente-Norte, nº 403, entre la 3era. i la 4a. Nord, a tres “cuadras” del 5 de Mayo. 10:47: Baixem a Plan de Ayala, una colonia...un barri de les perifèries de Tuxtla, la nostra parada es davant de la Refineria de Pemex, a 1Km. en dins es troba Vientos.
11:00. Començo la feina. Arribo i saludo a tothom (1).
11:07. Parlo amb l’Elke, si és pot, sinó m’espero a que acabin el que hagin començat de la terapia amb Rosita.
11:15. Començo la feina de debó. Trucar a la guionista de la familia, la Italia. També truco als actors, Víctor i Citlali per concretar horaris de cara a la grabació de la familia de demà.
12:00. Organitzo la grabació d’avui, o sigui saber quins guions i escenes hem de fer, quants personatges, quantes localitzacions o escenografies, objectes, tot el que tingui que veure amb la posada en escena, el que s’anomena, buidat. També aprofito per fer fotocopies dels guions, entre 2 i 3, depenent dels actors.

13:00. Comença la grabació:
“Avui toca:
La Caputxeta Vermella”
13:02. La Caputxeta, la Mare i l’Avia els hi toca a l’Adriana. A mi em toca el Llop, el Caçador i ser el Narrador. La cámara és l’Omar i el guió és de’n Luis.
13:04. El guió sembla senzill però mai es pot cantar victoria a Vientos, fins que la batalla ha acabat.
13:05. Avui es divendres, fabes tendres.
13:10. Queden alguns retocs per fer abans de començar a grabar, pintar ninots, utilleria, montar escenari. Tot llest.
14:00. Comença la grabació, tot bé, perfecte.
14:15. 1era. Escena, feta.
14:30. Ens encallem un pel en la segona escena. La ma de la Caputxeta no pot agafar la cistella de l’Avia.
14:35. Sol•locionem el problema. Arriba l’Elke, han acabat la terapia i Rosita dorm.
14:36: S’anadona. El titella de la Caputxeta està molt lleig. Es cert, ens en havíem adonat. Porta fets mil contes, es d’espuma, la cara després de tantes repintades va perdent la forma. Li em de fer una cirugia ràpida i efectiva. Hem de grabar el conte...avui.
14:39. Elke farà la cirurgia. Els demès aprofitem per dinar.
14:40. Frijol, tortilla, amanideta, arròs, i sopa de pollastre (sense comentaris).
15:30. Tornem a començar. La Caputxeta no es que hagi quedat molt millor, la nostra caputxeta sembla una burla cap al contes, seca, morena, i porta xoriço, formatge i vi en forma d’ampolla de llet, en el seu cistell, tot per a la seva iaiona.
15:45. Decidim continuar amb la 2a escena i deixar pel final l’escena inicial que hem de regrabar desprès de la cirurgia al titella que interpreta la Caputxeta.
16:00. El Llop està molt bé., em dono compte que he millorat amb les titelles, i també amb les veus. O almenys avui estic bastant suelto.
16:15. La 2a escena ja està acabada. Comencem la 3era. La Caputxeta agafa el tò burlesc que té el titella. L’Adriana també ha millorat molt amb les titelles, i amb les veus.
16:30. 3era escena llesta.
17:00. 4a i 5a.
18:00. 6a. Ens encallem. La Caputxeta i el Caçador han de treure a l’Avia de la panxa del Llop i possar-hi pedres. Hem de grabar des de diferents angles, més dels que grabem normalment.
19:00. Fem la 7a escena, el final del conte, el moment culminant. A la Caputxeta l’Omar a intentat no agafar-li cap primer pla, però ara es irresistible, imposible, s’ha de fer. Intentem amgar el rostre de la nena, sota el llençol. La mare també en primeríssim primer pla fa reflexionar a la nena sobre el que li ha passat per parlar amb extranys. Conte alliçonador amb to de mofa.
19:30. Inici de la regrabació de l’escena 1. Amb l’Adriana decidim convidar a sopar als companys de Vientos a casa. Sembla que acabarem ràpid.
20:30. Ens despedim, amb alguns hem quedat de veure’ns a casa nostra, als demès, ens veurem demà. Però per avui... ja està.
00:00...........................................
Venen a sopar. Ha estat un bon dia, ho vull celebrar amb els....
03:06..........................................
Amics.



(1)José, Joselín, Omar, Sophie, Elke, Darinel, María, Rosita, Don Carlos, Yu, Elio, Doña Lu, Andrés, Jesús, Gil, David, Victor, Toni, Camille, Marta, Magui, Itzamara....a tots els de Malgrat, Tordera, Palafolls, Pineda, Calella, Barna, Girona, i arreu del mon.

Conspiracions del porc

A Mèxic la gent està acostumada als desastres on les contingencies son extremes degut al tipus de desastre amb el que s’enfronten. Terratrèmols, huracans, esllavissaments, i últimament el narcotràfic o narcoterrorisme, com anomena el gobern a la lluita entre les mafies que controlen el tràfic de drogues, amb més de 5.000 morts durant l’últim any. Mèxic es va endur el primer premi com a pais amb més morts violentes causades per arma de foc, més que a l’Iraq o l’Afganistan.
Ara ens toca un nou desastre, el H1N1, o virus de la influenza o grip A, o grip del porc, però si ens possem a repasar la Historia, aquest no es el primer virus de que afecta al pais, el primer el van portar els conqueridors, i segurament aquesta grip del porc, tampoc serà la darrera. Aquella es va endur gairebé dues terceres parts de la població. La nova grip s’en duu el turisme internacional. La segona font d’ingressos del país s’en va cap a altres parts del mon, el que no saben els turistes és que la pesta també hi va de vancances i ha arribat a Europa, Asía inclús diuen que a Africa, però aquests ja tenen prou amb la pesta del Sida, de l’Ebola, de la Malaria, i la pitjor de totes la Guerra..

Hi ha moltes teories conspirativistes que aporten llum al per què d’aquesta alarma per una epidemia de grip porcina mundial. Bé doncs, totes deuen tenir la seva part de veritat o almenys d’alguna de les seves parts en podem treure alguna veritat, com d’un porc tot s’aprofita.

Aquestes son les meves butifarres, que son part de les veritats del porc.

Amb tot això de la influenza els mexicans i els que vivim a Mèxic no ens adonem que el preu de la tortilla està pujant. Tampoc ens adonem que ja portem més de 1000 morts per una guerra que comença a ser oberta entre els narcotraficants i el gobern, dic guerra perquè és l’exércit qui està combatent als pistolers dels narcos, i no la policia o els jutges corruptes fins el moll dels ossos. Amb això de la pesta del porc, els mexicans i els que vivim a Mèxic vivim en un estat de tensió i paranoia constant, a qualsevol estornut mirades acusadores, la gent amb mascaretes pel carrer, els bars i restuarants deserts. No existeiexen les abraçades i petons sincers, per a molt que es donguin, tots ens rentem les mans cinc cents cops al dia, amb aigua i sabò.

Hi ha varis factors sorpreses en tot aquest joc, doncs d’això es tracta, d’un joc.

La primera és que la pesta del porc, o el virus de la grip H1N1, no es el primer cop que passa dels animals als humans, però sí el primer cop que es passa dels humans als humans, això vol dir que existeix una mutació del virus, i tots sabem com son aquests virus de capritxos i torrecullons quan volen, així que ho acceptem, però volem un remei.

Ràpidament tenim el remei, el famòs Tamiflu, pot curar miracolosament aquesta grip, quina coincidencia el Tamiflú també curava la pesta del pollastre farà tres anys, no serà el Tamiflú un manà del cel que guareix tots els mals?, poder cura la Sida, o el dengue, o la malaria, o la leucemia, o...?

Sense pensar gaire me n’adono que qui més està guanyant sobre aquest tema son les empreses farmaceutiques, miro el diari, la Vanguardia, i efectivament les farmaceutiques com Roche, pugen els seus digits bancaris en totes les borses del mon., i sabeu quines baixen, les aereies i les de turisme. També pujen les comunicacions.

Tot això és molt extrany, no penseu?

PACO

(1) La tortilla és el pa de cadadia a Mèxic. Una familia mexicana, de cinc o sis o set o vuit membres pot menjar d’un a cinc quilos de tortilla al día. El sou a Tuxtla, capital de l’estat, sol ser d’uns 3000 pesos al mes. Calculeu.