La gestió pública de l'escola de música de Malgrat

La gestió pública de l’escola de música de Malgrat



El que està passant a l’escola de música de Malgrat feia anys que es veia venir, concretamente des de que es va crear, i per això, no es pot responsabilitzar només als últims tripulants del naufragi inminent del vaixell, els anteriors també tenen la seva responsabilitat en el naufragi, petita o gran la tenen.

Ja des dels protoprincipis de l’escola no va caminar amb bon peu. Una relliscada, dos cames, i la obligació de crear un sol cos, amb un objectiu clar, ser rentables econòmicament.

Això no s’ha aconseguit amb el pas dels anys, l’escola de Música no es rentable, perd diners públics, és un forat en l’economia d’un poble.

Per què?

La gestió pública en educació o cultura, no és la gestió d’una empresa privada a on s’ha de rentabilitzar la inversió incial, la rentabilitat de la gestió pública no es visible fins que no han passat generacions, no anys.

Aquest és el gran problema d’aquesta escola municipal: s’estan tapant escletxes obrint finestres i cada cop hi han més forats. Des del més gran al més petit, la gran majoria dels gestors públics de la educació i la cultura tenen molta por a perdre diners i no guanyar-ne’n cap.

Peró senyors, la cultura ni es compra ni es ven, la cultura hi és des de sempre, i sempre hi serà, encara que no hi hagi entitats públiques que la vulguin gestionar, organitzar i controlar. Per a mostra un botò, que es gestiona, organitza i controla des de Malgrat, una escola de música privada.

No podem pensar en una escola pública de música si als deu anys mesurem els benefics en perdues o guanys econòmics. Poder és una escola de música municipal, però no pública.

Però també penso que el millor que es podria fer ara és tancar l’antiga escola de música i obrir-ne una de nova, on es gestionés pensant en l’educació dels alumnes i no en la cartera dels pares, o contribuents. Si no per què tenim una escola de música pública?

PAKO

P.D. Segurament no tothom pensa el mateix...i que bó...Obrim el diàleg? I finalment les actuacions?