Un descans en el camí

Avui no tinc ganes de continuar amb el relat de les meves aventures per Mèxic, tinc ganes d'escriure des de la soletat del meu cos sobre el record, del passat, dels moments que tots hem viscut i com deia Manrique, ya no volverán ...
Avui estava fent la revissió de blogs malgratencs i he trobat una cançò al blog del repartidor de bollos, Pure de The lightning seeds i m'ha fet viatjar per la meva adolescència a Mataró, i viatjar per altres cançons, quin poder tan gran que tenen els sons, els colors, els sabors i les olors, el tacte... la cançò s'ha ajuntat amb una conversa que he tingut amb el meu pare i el meu germà, m'he comprat una web-cam amb uns auriculars i un micro i he pogut parlar amb ells per internet desprès de deu dies sense comunicar-me amb gairebé ningú des l'altra banda de l'Atlàntic degut a un viatge per diferents comunitats de Xiapes. També he rebut un mail molt especial i per acabar d'adobar-ho avui a Tuxtla feia un dia dels que a Europa seríen normals a l'hivern però que aquí son raresses del temps, per tant m'he deixat endur per la melangia de la cançò i la tristor del temps per escriure aquestes ratlles l'únic dia que puc dir que tinc festa des de fa un mes, més o menys...Penso en tot, en tots, en els dies feliços i les tristes nits d'amargor de l'any passat, en la bogeria de l'adolescencia, en la meva fillola, la Meritxell, que soc el seu padrí i aquest any no podré veure-li la cara empastifada de tortell de nata per Rams, penso en tots vosaltres en els moments que m'heu regalat durant la vostra vida, dels moments que ens hem estimat, penso en tot això a gran distància, la que ens separa, més que un mar d'aigua, un oceà de temps, però això ens uneix i ens enforteix, dona valor al que som. Per a mi és com si formessim part d'un quadre gegant on tots hi sou reflexats, com les Menines, o el Jardí de les Delícies, on des del més petit detall al més elegant moment conformen l'univers gegant d'estels, fixos o fugaços, de planetes eterns que ja no existeixen, nebuloses de temps, galaxies, forats negres i brillants, tots, a tots us emmagatzemo en l'armari del record, a tots els hi correspon una part del meu petit cor gegant, arteries, muscles, auricules i ventricules de l'espai que arquitecturen el meu cos, el meu cap, el pulmò ple de tabac, l'esfinter rossegat i l'estómac cardat a tots vosaltres us vull regalar el meu sincer i estimat descans...