El clàssic. Ni una final, ni una Lliga, cap Copa per aixecar, però és el partit de l'any l'esdeveniment esportiu més important, segurament la que aplega més gent davant d'un televisor. Es juga molt més que un partit, es juga l'honor de dos clubs, de dos sectors de població diferents emocionalment. Estàn oposats per uns moments, encara que siguin germans, cosins, o companys de feina, per uns moments, un és blau-grana i l'altre blanc, un culé i l'altre merengue. Són rivals dins del camp.
És el que té l'esport, que fa que les guerres es disolguin en una pilota de futbol, que l'enfrontament físic sigui regit per unes normes, i que tots gaudim d'un gol.
Avui amb els amics al Quijote, abans del partit.
Queden 17 dies.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
hola, he arrivat aquí pel blog de l'Albert Serrano, ho sento però el Barça ha perdut, gran decepció, però es veia venir, ara només podem sentir-nos ferits, però ja en guanyarem d'altres de partit.
Bones festes!
Igualment Montse, i moltes gràcies per visitar el blog i deixar un comentari.
Paquito
Publicar un comentario