Queden vint-i-sis dies i continua la preparació del meu viatge cap les Ameriques, avui tocava el torn de passar per Barcelona.
He arribat a la ciutat per Plaça Catalunya, quan començava a enfosquir. He tingut una posta de Sol meravellosa des del tren, fantàstica, rogent, blava, neta...formidable. He arribat a la ciutat i amb pas ferm i decidit he baixat les Rambles, fins el carrer Hospital, he passat per davant del Romea, sempre em recordarà les pràctiques amb la Torna, allà es va estrenar. He travessat la Rambla del Raval i a uns vint-i-cinc metres he canviat al carrer de la Cera, on hi ha el Lokal, la seu del Col·lectiu de Soport al Moviment Zapatista de Chiapas, o alguna cosa així. Un local curiòs, dels que es diuen casals de moviments alternatius a la globalització, vaja un espai on comulguen totes les religions de l'antiglobalització. Allà havia quedat amb l'Iñaki, el president de l'Assamblea de Suport al Moviment Zapatista de Lliberació per Chiapas, encara que pugui fer broma, comulgo amb molts dels plantajaments que s'expressen dins d'aquests moviments, una altra manera d'entendre el mon es possible.
L'Iñaki és un pallo ben curiòs, hem estat parlant com dues hores, he arribat al local que serien les sis i he sortit vora les vuit, la majoria de l'estona explicant-me coses de Xiapes, quina era la situació actual, quina es la funció dels observadors, com era Tuxtla, la gent, les tradicions, el movintent Zapista, l'exercit, els paramilitars, la Selva, els Lacandons, els indis, la terra, el menjar, els diners, la gent, tot explicat des de l'experiència de qui hi ha viatjat unes quantes, moltes vegades, el ritme de veu, la seva parsimonia, el tarannà de fumador gairebé empedernit, com un professor d'universitat enrollat, que es desviu per allò que fa.
Finalment, hem quedat que abans de marxar em tornes a passar pel Lokal, i que parlès amb una gent de Pineda, suposo que els de l'Ekipa, que porten també molts anys en aquest rollo i ells em podrien fer una carta per poder accedir a les comunitats zapatistes de Xiapes a poder fer de campista internacional, el que jo li dic fer d'observador, i pel que m'ha explicat l'Iñaki, i la conclussió que jo estrec es que és com estar de campament d'estiu en mig d'un camping a la Selva però envoltat de militars que et volen fer la guitza.
Paquito. Quijote, Malgrat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Recorda de portar la amaca! xD
Butxu
ei, ànims i benvingut company.
Publicar un comentario