Avui he jugat la última partida de risc a casa d'uns amics de Malgrat, la Marta i en Sergi, és tard, son les 2:30, estic al Quijote, com sempre, gairebé durant aquest darrer any.
Plantejar-s'ho així és una possibilitat, o compendre aquests son capricis del destí, és una altre possibilitat, comprensible des d'un punt de vista, en el que ningú surt beneficiat, si no res més que el meu propi ego, satisfet, en aquest petits detalls, de constància malaltissa en certs moments, fosc, o despuntant certa part de foscor, però que recobreix una lluminor.
Finalment, aquest no serà l'últim post, ni aquesta la última partida risc a casa d'uns amics de Malgrat, en Sergi i la Marta.
Queden vint-i-3 dies.
Quijote, Malgrat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario