Política i ciutadania

Ahir vaig anar a la presentació de l'Agenda Llatinoamericana. Fa uns quants amb Akyt'entxangü vam fer un petit espectacle per aquesta presentació, l'espectacle no el van acabar d'entendre, pel que em va semblar notar. Des de llavors no hi he tornat, però ahir em va fer gràcia anar-hi, ja que marxo cap allà em va semblar que tenia que assistir-hi per copçar, almenys, com s'explica aquella realitat.
L'acte, el presentava en Jordi Bayarri, el meu jefe. Vaig arribar tard i només vaig poder veure el final, quan començava a parlar el convidat, en Jaume Soler, ex-alcalde d'Arbúcies, un activista de la causa llatinoamericana, e impulsor dels agermanaments entre pobles d'Amèrica Llatina i pobles catalans, una altra manera d'entendre l'agermanent, més solidaria i menys comercial.
El títol de la conferencia, xerrada, col·loqui, tertúlia, presentació, diu-li com volgueu, era La política s'ha mort,... visca la política. Em va semblar un tema prou suggestiu, suggerent. Esperava que el conferenciant parles del seu punt de vista, de la seva experiència, dels seus viatges i trobades amb tots els moviments alternatius a l'altra banda de l'Atlàntic, però no, és va a limitar a llegir, i comentar, des del meu punt de vista, d'una manera, poc agraciada, com molt improvitzada, els diferents textos que surten a l'Agenda. Pobre, en poques paraules, per una espectativa superior.
Però un cop allà i acompanyat d'en Vili, i la Neus, escoltem i pensem. S'estava calentet. La xerrera va durar com tres quarts d'hora, prou soportable. Va haver un parell d'apunts prou interessants com per comentar. Un dels pensadors diu que Amèrica Llatina necessita més liders carismàtics, estil Chavez, l'Hugo. Això va provocar que en Vili, donès la seva pesima opinió sobre aquest personatge, però també que li semblava correcte el que li havia passat en les últimes eleccions , i que acceptès la seva derrota.
Pel que sembla, l'ex-alcalde, sí que ha estat rodejat de lo bo i millor de llatinoamerica, i explicava que l'Hugo Chavez, es tan sols la imatge, de tot un equip de treball, que gestiona una màquina, que està transformant les voluntats de molta gent descontenta. Però està clar això no l'exculpa de certs modes i maneres, segurament, que nosaltres tampoc acabarem mai d'entendre, si amb prou feines entenem el que passa aquí, i això sí és el que em preocupava a mí, i li vaig preguntar, que està molt bé el que està passant a Llatinonamèrica, però i el que passa aquí?. Com poder nosaltres vehicular, aquesta mort de la Política i aquesta nova Resurrecció.
Ningú va saber respondre, i això que de les deu persones que hi erem, un terç eren regidors. Em vaig preguntar, llavors, com és que cada cop hi ha més Plataformes, més moviments ciutadans que volen un canvi, i els partits polítics tradicionals, no saben canalitzar aquestes ganes d'un canvi de la ciutadania, de la gent que s'implica, que se l'escolta, però a l'hora de la veritat res de res.
Això m'ha fet pensar en que els partits polítics no ens veuen com a ciutadans, sinó com a consumidors del seu vot, perquè en el fons tenim més força com a consumidors, que no com a ciutadans, sinò mireu el boicot a la llet Pascual, o el cava Català.
Finalment vam anar a sopar al Menja Bé, bon pa i bon vi, i bon preu. Va ser una tertulia interessant amb en Vili i la Neus, d'aquelles profundes, filosòfiques, rares, però gratificants.
Queden 18 dies.
Quijote, Malgrat.